1ª DECLINACIÓ El llatí és una llengua flexiva (distingeix les funcions sintàctiques dels mots (en diferents frases) en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules.). Així, ens trobem que una mateixa paraula llatina presenta terminacions segons la funció sintàctica que fa a la frase. Puellam aquam nautis dat.-> mariner . Nautae puellam vident.-> mariner . Puella nautas salutat.-> mariner . En la primera frase fa de (1) Complement Indirecte , en la segona, (2)de subjecte , i la tercera, (3)de Complement Directe . Els mots estàn formats per l' arrel , que és la part indivisible del mot, i per uns morfemes desinencials que indiquen el gènere, nombre i la funció sintàctica. Aquest sistema no s'ha mantingut en les llengües romàniques. L'alemany, rus i polonès tenen un sistema flexional molt semblant al del llatí. Els mots poden ser variables si els flexionen o invariables si mai no canvien de forma, com és el cas dels adverbis, preposicions i co