Senatvs Popvlvsqve Romanvs (LINGVA LATINA)

En aquell moment, a penes tenia trenta-un anys i es considerava l'amo absolut de l'herència de César. El Senat ja no tenia ni ganes ni forces per contradir-li res i només per cautela ell no va demanar la investidura al tron. La hi haurien concedit. Però Octavi coneixia el pes de les paraules i sabia que la paraula de rei era incòmoda. Quina necessitat de revifar un caprici adormit a les consciències ensopides. Els romans ja havien deixat de creure en les institucions democràtiques i republicanes perquè en coneixien la corrupció, però continuaven donant importància a les formes. Exigien ordre, pau, seguretat, una bona administració, una moneda forta i estalvis garantits. I Octavià es disposava a donar-los-ho. Amb l’or portat d'Egipte va liquidar l'exèrcit, que comptava mig milió d'homes i costava massa; el va reduir a dos-cents mil homes en servei, dels quals es va proclamar imperator, un títol purament militar, i va llicenciar els altres repartint-los

LA LLEI DE LES XII TAULES D'AQUEST BLOG: Taules I, II, III Són les taules que s’encarreguen de les lleis que tracten el Dret processal i privat. Aquestes lleis regulen la funció jurisdiccional de l’Estat. Tracten de les accions jurídiques que podien realitzar els ciutadans romans per defensar els seus drets. El més característic d’aquest procés és el seu excés de formalisme. La intervenció del poder públic era molt escassa Taules IV, V Són les taules que contenien el Dret de les families i de succecions Taules VI i VII Són les que inclouen el dret i les obligacions jurídiques,els drets de les dones…  i drets reals (relacions immediates entre una persona i una cosa) Taules VIII i IX Contenien el dret penal de l’època. Taula X El dret sacre Taules XI i XII Són les Tabulae iniquae o taules dels injustos

ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS: Característiques comunes de les magistratures • Electivitat: tots els funcionaris republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria,eren elegits pel poble romà en els comicis. • Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics (fins i tot se'ls anomenava honores) i en absolut retribuïbles. • Anualitat: tots els magistrats eren elegits per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris. • Tots, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren col·legiats, ocupats per dos homes o més: Les decisions havien de ser preses per unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les. • Respecte del cursus honorum, ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici d'una magistratura i una altra. Els fasces eren feixos de vares amb una destral que simbolitzaven el poder (imperium) d'infligir càstigs corporals (les vares)