Passa al contingut principal

1ª DECLINACIÓ

1ª DECLINACIÓ


El llatí és una llengua flexiva (distingeix les funcions sintàctiques dels mots (en diferents frases) en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules.).
Així, ens trobem que una mateixa paraula llatina presenta terminacions segons la funció sintàctica que fa a la frase.

  1. Puellam aquam  nautis dat.-> mariner.
  2. Nautae puellam vident.-> mariner.
  3. Puella nautas salutat.-> mariner
En la primera frase fa de (1)Complement Indirecte, en la segona, (2)de subjecte, i la tercera, (3)de Complement Directe. Els mots estàn formats per l'arrel, que és la part indivisible del mot, i per uns morfemes desinencials que indiquen el gènere, nombre i la funció sintàctica.
Aquest sistema no s'ha mantingut en les llengües romàniques.
L'alemany, rus i polonès tenen un sistema flexional molt semblant al del llatí.
Els mots poden ser variables si els flexionen o invariables si mai no canvien de forma, com és el cas dels adverbis, preposicions i conjuncions.
Els variables són els substantius, adjectius i pronoms.
Els mots variables presenten terminacions diferents en funció de la sintaxi a la frase.
Les variables s'anomenen cas, i el conjunt dels sis casos s'anomenen declinacions. N'hi ha cinc.
  1. Nominatiu-> Subjecte i atribut en verbs copulatius.
  2. Vocatiu->  Interpel·lació.
  3. Acusatiu-> CD (Complement Directe) i CC (Complement Circumstancial) amb preposició.
  4. Genitiu-> CN (Complement del Nom).
  5. Datiu-> CI (Complement Indirecte).
  6. Ablatiu-> CC (Complement Circumstancial) i CAgent (Complement Agent) en les oracions passives.
Tots els substantius que presenten un nominatiu singular acabat en (-a) i un genitiu acabat en (-ae), són de la primera declinació.
  1. Nominatiu-> Domina (singular); Dominae (plural).
  2. Vocatiu-> Domina (singular); Dominae (plural).no
  3. Acusatiu-> Dominam (singular); Dominas (plural).
  4. Genitiu-> Dominae (singular); Dominarum (plural).
  5. Datiu-> Dominae (singular); Dominis (plural).
  6. Ablatiu-> Domina (singular); Dominis (plural).
PAUTES PER COMENÇAR A TRADUIR FRASES:
  1. El subjecte sol anar al començament i el verb, al final.
  2. Si el subjecte és un pronom personal, aquest no sol expressar-se.
  3. Els adjectius i els Complement del Nom es col·loquen davant del nom que complementen.
Model d'anàlisi:

Magistra fabulam discipulis narrat.
nom.sing.   ac.sing.    dat.pl.        verb     -> Anàlisi morfològica.
S               CD          CI             V         -> Anàlisi sintàctica.
La professora explica una història a les alumnes  -> Traducció.

      Comentaris

      Entrades populars d'aquest blog

      ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS

      ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS: Característiques comunes de les magistratures • Electivitat: tots els funcionaris republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria,eren elegits pel poble romà en els comicis. • Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics (fins i tot se'ls anomenava honores) i en absolut retribuïbles. • Anualitat: tots els magistrats eren elegits per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris. • Tots, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren col·legiats, ocupats per dos homes o més: Les decisions havien de ser preses per unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les. • Respecte del cursus honorum, ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici d'una magistratura i una altra. Els fasces eren feixos de vares amb una destral que simbolitzaven el poder (imperium) d'infligir càstigs corporals (les vares) ...

      XXIX AUGUST

      En aquell moment, a penes tenia trenta-un anys i es considerava l'amo absolut de l'herència de César. El Senat ja no tenia ni ganes ni forces per contradir-li res i només per cautela ell no va demanar la investidura al tron. La hi haurien concedit. Però Octavi coneixia el pes de les paraules i sabia que la paraula de rei era incòmoda. Quina necessitat de revifar un caprici adormit a les consciències ensopides. Els romans ja havien deixat de creure en les institucions democràtiques i republicanes perquè en coneixien la corrupció, però continuaven donant importància a les formes. Exigien ordre, pau, seguretat, una bona administració, una moneda forta i estalvis garantits. I Octavià es disposava a donar-los-ho. Amb l’or portat d'Egipte va liquidar l'exèrcit, que comptava mig milió d'homes i costava massa; el va reduir a dos-cents mil homes en servei, dels quals es va proclamar imperator, un títol purament militar, i va llicenciar els altres repartint-los ...

      ERA - Hymne