Passa al contingut principal

1ª DECLINACIÓ

1ª DECLINACIÓ


El llatí és una llengua flexiva (distingeix les funcions sintàctiques dels mots (en diferents frases) en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules.).
Així, ens trobem que una mateixa paraula llatina presenta terminacions segons la funció sintàctica que fa a la frase.

  1. Puellam aquam  nautis dat.-> mariner.
  2. Nautae puellam vident.-> mariner.
  3. Puella nautas salutat.-> mariner
En la primera frase fa de (1)Complement Indirecte, en la segona, (2)de subjecte, i la tercera, (3)de Complement Directe. Els mots estàn formats per l'arrel, que és la part indivisible del mot, i per uns morfemes desinencials que indiquen el gènere, nombre i la funció sintàctica.
Aquest sistema no s'ha mantingut en les llengües romàniques.
L'alemany, rus i polonès tenen un sistema flexional molt semblant al del llatí.
Els mots poden ser variables si els flexionen o invariables si mai no canvien de forma, com és el cas dels adverbis, preposicions i conjuncions.
Els variables són els substantius, adjectius i pronoms.
Els mots variables presenten terminacions diferents en funció de la sintaxi a la frase.
Les variables s'anomenen cas, i el conjunt dels sis casos s'anomenen declinacions. N'hi ha cinc.
  1. Nominatiu-> Subjecte i atribut en verbs copulatius.
  2. Vocatiu->  Interpel·lació.
  3. Acusatiu-> CD (Complement Directe) i CC (Complement Circumstancial) amb preposició.
  4. Genitiu-> CN (Complement del Nom).
  5. Datiu-> CI (Complement Indirecte).
  6. Ablatiu-> CC (Complement Circumstancial) i CAgent (Complement Agent) en les oracions passives.
Tots els substantius que presenten un nominatiu singular acabat en (-a) i un genitiu acabat en (-ae), són de la primera declinació.
  1. Nominatiu-> Domina (singular); Dominae (plural).
  2. Vocatiu-> Domina (singular); Dominae (plural).no
  3. Acusatiu-> Dominam (singular); Dominas (plural).
  4. Genitiu-> Dominae (singular); Dominarum (plural).
  5. Datiu-> Dominae (singular); Dominis (plural).
  6. Ablatiu-> Domina (singular); Dominis (plural).
PAUTES PER COMENÇAR A TRADUIR FRASES:
  1. El subjecte sol anar al començament i el verb, al final.
  2. Si el subjecte és un pronom personal, aquest no sol expressar-se.
  3. Els adjectius i els Complement del Nom es col·loquen davant del nom que complementen.
Model d'anàlisi:

Magistra fabulam discipulis narrat.
nom.sing.   ac.sing.    dat.pl.        verb     -> Anàlisi morfològica.
S               CD          CI             V         -> Anàlisi sintàctica.
La professora explica una història a les alumnes  -> Traducció.

      Comentaris

      Entrades populars d'aquest blog

      XXIX AUGUST

      En aquell moment, a penes tenia trenta-un anys i es considerava l'amo absolut de l'herència de César. El Senat ja no tenia ni ganes ni forces per contradir-li res i només per cautela ell no va demanar la investidura al tron. La hi haurien concedit. Però Octavi coneixia el pes de les paraules i sabia que la paraula de rei era incòmoda. Quina necessitat de revifar un caprici adormit a les consciències ensopides. Els romans ja havien deixat de creure en les institucions democràtiques i republicanes perquè en coneixien la corrupció, però continuaven donant importància a les formes. Exigien ordre, pau, seguretat, una bona administració, una moneda forta i estalvis garantits. I Octavià es disposava a donar-los-ho. Amb l’or portat d'Egipte va liquidar l'exèrcit, que comptava mig milió d'homes i costava massa; el va reduir a dos-cents mil homes en servei, dels quals es va proclamar imperator, un títol purament militar, i va llicenciar els altres repartint-los ...

      ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS

      ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS: Característiques comunes de les magistratures • Electivitat: tots els funcionaris republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria,eren elegits pel poble romà en els comicis. • Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics (fins i tot se'ls anomenava honores) i en absolut retribuïbles. • Anualitat: tots els magistrats eren elegits per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris. • Tots, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren col·legiats, ocupats per dos homes o més: Les decisions havien de ser preses per unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les. • Respecte del cursus honorum, ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici d'una magistratura i una altra. Els fasces eren feixos de vares amb una destral que simbolitzaven el poder (imperium) d'infligir càstigs corporals (les vares) ...

      IGNIS AMORIS

      IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer