Passa al contingut principal

LA ORACIÓ PASSIVA

LA ORACIÓ PASSIVA

  • Ovidius feminas amat➞Activa 
  •  Feminae ab Ovidio  amantur➞ Passiva
  1. El Complement Directe (acusatiu) de la oració passiva, passa a ser el subjecte (nominatiu) de la oració passiva. 
  2. El subjecte (nominatiu) de l’activa esdevé el Complement Agent en la passiva. El C.Agent es forma de dues maneres possibles: Si es refereix a una persona es constitueix amb la preposició a/ab + ablatiu. En canvi, si es refereix a una cosa, es construeix amb l’ablatiu sense preposició.   
  3. El verb canvia de la veu activa a la veu passiva tot concordant amb el nou subjecte. 
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

XXIX AUGUST

En aquell moment, a penes tenia trenta-un anys i es considerava l'amo absolut de l'herència de César. El Senat ja no tenia ni ganes ni forces per contradir-li res i només per cautela ell no va demanar la investidura al tron. La hi haurien concedit. Però Octavi coneixia el pes de les paraules i sabia que la paraula de rei era incòmoda. Quina necessitat de revifar un caprici adormit a les consciències ensopides. Els romans ja havien deixat de creure en les institucions democràtiques i republicanes perquè en coneixien la corrupció, però continuaven donant importància a les formes. Exigien ordre, pau, seguretat, una bona administració, una moneda forta i estalvis garantits. I Octavià es disposava a donar-los-ho. Amb l’or portat d'Egipte va liquidar l'exèrcit, que comptava mig milió d'homes i costava massa; el va reduir a dos-cents mil homes en servei, dels quals es va proclamar imperator, un títol purament militar, i va llicenciar els altres repartint-los ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS

ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS: Característiques comunes de les magistratures • Electivitat: tots els funcionaris republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria,eren elegits pel poble romà en els comicis. • Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics (fins i tot se'ls anomenava honores) i en absolut retribuïbles. • Anualitat: tots els magistrats eren elegits per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris. • Tots, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren col·legiats, ocupats per dos homes o més: Les decisions havien de ser preses per unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les. • Respecte del cursus honorum, ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici d'una magistratura i una altra. Els fasces eren feixos de vares amb una destral que simbolitzaven el poder (imperium) d'infligir càstigs corporals (les vares) ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació