Passa al contingut principal

1ª DECLINACIÓ (2)

LA PRIMERA DECLINACIÓ:

1.- Nominatiu→ Subjecte o Complement Atribut.
2.- Vocatiu→ Serveix per invocar-lo.
3.- Acusatiu→ Complement Directe.
4.- Genitiu→ Complement del Nom.
5.- Datiu→ Complement Indirecte.
6.- Ablatiu→ Complement Circumstancial (Lloc, Temps, Companyia… )

ACTIVITATS
1.- Completa aquestes taules de la primera declinació, seguint l'exemple:

FUNCIÓ SINTÀCTICA
SINGULAR
PLURAL
Nominatiu
Rosa
Rosae
Vocatiu
Rosa
Rosae
Acusatiu
Rosam
Rosas
Genitiu
Rosae
Rosarum
Datiu
Rosae
Rosis
Ablatiu
Rosa
Rosis

FUNCIÓ SINTÀCTICA
SINGULAR
PLURAL
Nominatiu
Magistr
Magistr
Vocatiu
Magistr
Magistr
Acusatiu
Magistr
Magistr
Genitiu
Magistr
Magistr
Datiu
Magistr
Magistr
Ablatiu
Magistr
Magistr

FUNCIÓ SINTÀCTICA
SINGULAR
PLURAL
Nominatiu
Regin
Regin
Vocatiu
Regin
Regin
Acusatiu
Regin
Regin
Genitiu
Regin
Regin
Datiu
Regin
Regin
Ablatiu
Regin
Regin

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS

ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS: Característiques comunes de les magistratures • Electivitat: tots els funcionaris republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria,eren elegits pel poble romà en els comicis. • Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics (fins i tot se'ls anomenava honores) i en absolut retribuïbles. • Anualitat: tots els magistrats eren elegits per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris. • Tots, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren col·legiats, ocupats per dos homes o més: Les decisions havien de ser preses per unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les. • Respecte del cursus honorum, ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici d'una magistratura i una altra. Els fasces eren feixos de vares amb una destral que simbolitzaven el poder (imperium) d'infligir càstigs corporals (les vares) ...

XXIX AUGUST

En aquell moment, a penes tenia trenta-un anys i es considerava l'amo absolut de l'herència de César. El Senat ja no tenia ni ganes ni forces per contradir-li res i només per cautela ell no va demanar la investidura al tron. La hi haurien concedit. Però Octavi coneixia el pes de les paraules i sabia que la paraula de rei era incòmoda. Quina necessitat de revifar un caprici adormit a les consciències ensopides. Els romans ja havien deixat de creure en les institucions democràtiques i republicanes perquè en coneixien la corrupció, però continuaven donant importància a les formes. Exigien ordre, pau, seguretat, una bona administració, una moneda forta i estalvis garantits. I Octavià es disposava a donar-los-ho. Amb l’or portat d'Egipte va liquidar l'exèrcit, que comptava mig milió d'homes i costava massa; el va reduir a dos-cents mil homes en servei, dels quals es va proclamar imperator, un títol purament militar, i va llicenciar els altres repartint-los ...

LA ORACIÓ PASSIVA

LA ORACIÓ PASSIVA Ovidi us femin as ama t ➞ Activa    Femin ae ab Ovidi o   ama ntur ➞ Passiva El Complement Directe (acusatiu) de la oració passiva, passa a ser el subjecte (nominatiu) de la oració passiva.   El subjecte (nominatiu) de l’activa esdevé el Complement Agent en la passiva. El C.Agent es forma de dues maneres possibles: Si es refereix a una persona es constitueix amb la preposició a / ab + ablatiu . En canvi, si es refereix a una cosa, es construeix amb l’ ablatiu sense preposició.     El verb canvia de la veu activa a la veu passiva tot concordant amb el nou subjecte.