Passa al contingut principal

RESUM-TEORIA DEL LLATÍ

TEMA 1:


  1. De l’indoeuropeu al llatí:


  • L’indoeuropeu és una llengua hipotètica d’on provenen moltes llengües que coneixem (amb les seves subfamilies: itàlica, eslava, germànica, etc)
  • Es parlava a Europa i estepes de Sibèria
al 3000 A.C.


  1. Etapes del llatí
   
-Llatí arcaic XI a.C
-Llatí clàssic I a.C fins I d.C
-Llatí postclàssic I al III d.C
-Llatí tardà III a VIII d.C
-Llatí medieval VIII a XIV d.C
-Llatí humanístic XV a present
-Llatí col·loquial: Vulgar, parlat al carrer.
-Llatí culte: Literari o escrit.





3. ROMA - mestressa del món


Roma va ser fundada el 753 a.C. a la Península Itàlica, a Laci.
Tenia una bona situació estratègica: estava situat a prop del riu Tíber.
Els primers pobladors de seguida van practicar la ramaderia i l’agricultura.
Roma unió de 7 poblats situats en turons i separats per zones pantanoses.
Roma va passar de ser un poble a una ciutat i va tenir un augment demogràfic important.


LLEGENDA CIUTAT DE ROMA
Ròmul va fundar la ciutat un dels germans abandonats al riu Tíber
Els dos bessons van ser  criats per una lloba i adoptats per un pastor.
Van fundar la ciutat de Roma on temps enrere els havien salvat.
Els dos germans, van barallar-se per la ciutat i Ròmul va matar el seu germà (Rom).
I Ròmul va proclamar-se rei de Roma.



Durant el període de la república 509 a.c - 27 a.c.
Roma va experimentar un creixement molt gran.
La mentalitat expansionista dels romans volien apoderar-se de tota la península itàlica.
Van començar pels pobles i les regions més properes.
Les que s’hi resistien eren conquerides per força.


Van apoderar-se del centre de la península, va enpendre la conquesta del nord i va submetre la regió d’Etrúria. Seguidament va conquerir centre sud, la regió dels samnites.
Però encara estava lliure el domini romà del sud de la península itàlica, que rebia el nom de Magna Grècia.
Roma va aconseguir apoderar-se de tota la Magna Grècia.
Que tot i amb aquest militar no va poder soportar la conquista.



EL DOMINI DE LA MEDITERRÀNEA
Historicament, Cartago era el rival de l’Imperi Romà, pero al guanyar les guerres púniques van poder conquerir, poc a poc, l’Àfrica del Nord.
En aquesta època, l’Imperi Romà va inventar les Províncies. Cada província era cada territori que conqueria, i aquestes províncies tenien administració propia pero eren part de l’Imperi. Actualment, en cada província s’hi pot trobar patrimoni Romà.



Expansió de l’imperi


-Expansió en época de Juli Cèsar (44 a.C)
-Expansió en época de Octavi August (14 d.C)
-Expansió en época de Traja (117 d.C)


http://agrega.juntadeandalucia.es/repositorio/01042012/c8/es-an_2012040113_9105450/ODE-c75ec196-6c09-3c51-b6b2-3da3b197a529/Imperio_color.jpg




Divisió de l’imperi romà:
-L’emperador Diocleià, que va governar des del 284 d.C. fins al 305 d.C. va decidir dividir l’imperi romà en quatre parts, amb el seu respectiu responsable a cadascun d’aquests.


-Constantí, que va governar des del 312 fins al 337 va traslladar la capital a Constantinopla per governar des d’allà.
-A la mort de l’emperador Teodosi, els seus dos fills van heredar l’imperi a parts iguals: Arcadi, el gran, la part d’orient, i Honori, el menor, la part occident.





2.4 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI ROMÀ
Monarquía
República
Imperi
Anys
Fundació de Roma


800
Fundació de Roma


700



600



500



400

Conquesta de la península Itàlica

300

Final de la primera i segona Guerra Púnica

200

Final de la República

100



1

Mort August
Màxima extensió de l’Imperi
100


Dioclecià organitza l’Imperi en quatre parts
200


Constantí trasllada la capital a Constantinoble
300


Teodosi divideix l’Imperi entre el d’Orient i el d’Occident
400


Fi de l’Imperi d’Occident
500



VIATGEM PER L’EUROPA ROMANA


Els romans van arribar a terres molt llunyanes de la seva ciutat originaria. En el moment de la màxima extensió, l’imperi romà, s’estenia des de la mar càspia fins a Hispània, i des de Bretanya fins a Egipte. Van deixar la seva empremta, ja fos a través d’edificis públics, element lingüístics, trets socioculturals, etc…


Les restes arqueològiques són les que més fàcilment podem contemplar, es troben a qualsevol indret conquerit per l’imperi romà i en diferents estats de conservació.


AMFITEATRE
Amfiteatre-Tarragona-Anfiteatro-Amphitheatre_5.jpg



L'amfiteatre és un edifici oval on s'oferien espectacles violents. Estava envoltat per tres nivells de graderies: en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat, el segon on seia la plebs romana, i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones.







TEATRE
bosra1.jpg
Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.



PORTA NIGRA
Resultat d'imatges de porta nigra
La porta nigra és un monument que està considerat com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Va ser construït cap a l’any 180 com a porta d’entrada de la ciutat d’Augusta Trevorum. És un dels llocs més emblemàtics d’Alemanya, sobretot per la petjada que van deixar els romans.







TERMES IMPERIALS
Resultat d'imatges de termes imperials constanti el gran
Les termes imperials daten del segle IV, quan manava Constantí el Gran. Eren les terceres més grans de tot l’imperi. Estan situades a Alemanya
Eren els avantpassats dels balnearis.


Preguntes: 


1.16. Per què la ciutat de Roma va ser fundada a la zona del Laci?


Va ser fundada a Laci perquè tenia una bona posició estratègica ja que era al centre de la península Itàlica i això li permitia controlar tot el territori; i al centre de la Mediterrània, llavors tenia una molt bona posició de control. També per la proximitat del riu Tíber era un terreny bastant fèrtil i això va ajudar a que els primers pobladors practiquessin la ramaderia i la agricultura. A més, el riu Tíber com era navegable per als vaixells de l’època, els permitia arribar ràpidament fins al mar.


1.17 Primer, llegeix el text a la pàgina 29, després respon:


  1. Quins perills va suposar per a Roma l’augment de la població? Com ho van solucionar?
Es va fer difícil distingir la diferència entre el que era correcte i el que no, i van començar a sorgir delictes clandestins.
Tot i amb això ho van solucionar construint una presó al centre per donar-li por a la gent.


  1. Què significa el fòrum?


El fòrum va ser el centre de les ciutats romanes on normalment es podia trobar el mercat i les actuacions públiques.


1.18 Quin nom van donar els romans a la Mediterrània? Què significa el nom actual?


Els Romans van donar-li el nom de Mare Nostrum al Mar Mediterrani que vol dir "El Nostre Mar". Actualment es defineix com el mar en sí o els països i cultures que l'envolten.


1.24 Com defineixes actualment el mot “província”? Té el mateix significat que a l’època romana?


Avui dia el termini de província vol dir un territori que forma part d'un altre entitat demogràfica superior o més gran que aquesta però que al mateix temps té les seves funcions i característiques úniques. A l'època romana província estava derivada de pro (per) i víncia (victòria), que, en principi denotaven als territoris que van conquistar fora de la península Itàlica.



Tema 2
Tots els camins porten a Roma
2.22
La via és ample i té dos solcs amb files de pedra.
Sembla ben constrïda perquè les pedres continuen estables, gràcies amb el fonament de les pedres a sota i la grava i al damunt sorra, això ajuda a compactar les pedres i fa que no es moguin.


2.23
Perquè la majoria de vies romanes unien un punt qualsevol del Imperi romà de la ciutat de Roma.


2.24
Via Augusta          - Caesar Augustus
Via Domitia           -  Cneus Domitius Ahenobarbus
Via Appia               - Appius Claudius Caecus
Via Aurelia             -  Caius Aurelius Cotta
Via Egnatia            - Gnaeus Egnatius
Via Severina          - Lucius Septimius Severus
Via Flaminia           - Caius Flaminius Nepos
Via Aemilia Scauri -  Marcus Aemilius Scaurus



2.26
Corresponia al Marc Aureli Antoní.
Era un mapa que va fer Julio César del segle III.


2.28
El disseny ha canviat però l’idea no. Gràcies a que els romans van començar a ficar columnes als ponts van començar a ser més llargs.
22.jpg11.jpg



2.30
Far de Marsella: 6
Resultat d'imatges de FARO DE MARSELLA ROMANOS
Far de Dover: 1
Resultat d'imatges de far de dover
Torre d’Hèrcules: 5
Resultat d'imatges de torre d'hèrcules
Far de Capri: 4
Resultat d'imatges de far de capri
Far de Cartago: 3
Resultat d'imatges de far de cartago
Far de Chipiona: 7
Resultat d'imatges de far de chipiona


Far de Messina: 2
Resultat d'imatges de faro de messina


2.33
Gaseoducte vol dir la conducció per tuberies de gasos combustibles a gran escala.
Oleoducte vol dir la conducció per tuberies o instalacions conectades pel transport de petroli i aguns dels seus derivats i també el biobutanol per grans distàncies.


2.34
Quina diferència trobes entre l’aqüeducte del pont du Gard i l’aqüeducte de Segòvia que tens a la pàgina 65?
L’aqüeducte anomenat Pont du Guard, té les arcades de la part de baix, bastant més amples i més baixes, car va ser construït l’any 19 A.C.
En canvi, el de Segòvia les té més altes i no tan amples, perquè va ser dissenyat i format entre les darreries del segle I A.C. i segle II A.C.
L’un té tres pisos i l’altre dos. L’aqüeducte segovià té una peculiaritat… Té al segon pis, una mare de Déu construïda.
Aquest últim aqüeducte, comença al Palau de la Granja i acaba en una cisterna on emmagatzemen l’aigua.
Té 728 metres d’alçada i 44 de llargada.
En arribar a la plaça de Díaz Sanz, es formen dues arcades, però comença amb una sola.




Aqueduct of Segovia 08.jpg
Resultat d'imatges de acueducto de pont du gard








2.35
Alexandria es troba a Egipte, el fundador va ser Alexandre Magne i al seu costat té el mar mediterrani.


2.36
La piràmide de Gizeh (Egipte);
2.37
Chichén Itzá (Mexic)


Coliseu Roma (Italia)
Estatua Cristo Redentor (Brasil)
La gran muralla Xina (Xina)
Machu Picchu (Perú)
Ciudad de Petra (Jordania)
Taj Mahal (India)

Resultat d'imatges de chichen itza






 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

XXIX AUGUST

En aquell moment, a penes tenia trenta-un anys i es considerava l'amo absolut de l'herència de César. El Senat ja no tenia ni ganes ni forces per contradir-li res i només per cautela ell no va demanar la investidura al tron. La hi haurien concedit. Però Octavi coneixia el pes de les paraules i sabia que la paraula de rei era incòmoda. Quina necessitat de revifar un caprici adormit a les consciències ensopides. Els romans ja havien deixat de creure en les institucions democràtiques i republicanes perquè en coneixien la corrupció, però continuaven donant importància a les formes. Exigien ordre, pau, seguretat, una bona administració, una moneda forta i estalvis garantits. I Octavià es disposava a donar-los-ho. Amb l’or portat d'Egipte va liquidar l'exèrcit, que comptava mig milió d'homes i costava massa; el va reduir a dos-cents mil homes en servei, dels quals es va proclamar imperator, un títol purament militar, i va llicenciar els altres repartint-los ...

ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS

ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS: Característiques comunes de les magistratures • Electivitat: tots els funcionaris republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria,eren elegits pel poble romà en els comicis. • Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics (fins i tot se'ls anomenava honores) i en absolut retribuïbles. • Anualitat: tots els magistrats eren elegits per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris. • Tots, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren col·legiats, ocupats per dos homes o més: Les decisions havien de ser preses per unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les. • Respecte del cursus honorum, ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici d'una magistratura i una altra. Els fasces eren feixos de vares amb una destral que simbolitzaven el poder (imperium) d'infligir càstigs corporals (les vares) ...

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer