Passa al contingut principal

Resum Cultura Romana

Resum Cultura Romana

LA POLÍTICA ROMANA:
Monarquia: (Des del 753 al 509 A.C.).
Al 753 A.C., es funda Roma. Diu la llegenda de Roma, els fundadors varen ser Ròmul i Remo, on Ròmul havia de ser Sa Majestat. Durant els primers anys de vida dels germans, els crià una lloba, perquè els va trobar al riu en una cistella sense qui cuidar-los.
Ròmul i Remo, com a bons germans, es van barallar pel tron, on Remo morí.
El rei, en aquells temps, tenia un paper molt important en l’estàtus social d’aquella època. Era qui tenia tots els poders i no se’l podia jutjar encara que hagués comès un delicte penat perquè segons les creences, estava elegit per Déu.
La monarquia s’acabà al 509 A.C. amb l’últim monarca anomenat “Tarquino el Soberino” de procedència etrusca, perquè com tota monarquia absolutista, el poble està fart.
Al final, Tarquino ha de marxar i elegeixen en les primeres eleccions demòcrates, el president de la República.
Els principis de la democràcia: El primer ministre britànic Winston Churchill va dir que la democràcia “és el menys dolent dels sistemes polítics”. Avui tenim una democràcia representativa, però la democràcia que va néixer fa més de 2.500 anys a Atenes. Això significa que de manera aleatòria, qualsevol ciutadà podia decidir sobre els assumptes de la polis (ciutat). Tanmateix, cal dir, que aquella democràcia que ara tothom reivindica no era tan modèlica. Fou, en tot cas, una forma de govern del tot revolucionària.
Europa s'emmiralla en la Grècia clàssica
Tota civilització necessita un punt de partida, un lloc on emmirallar-se. Europa ha volgut buscar el seu particular big-bang cultural a Grècia. Fou en el segle 6 A.C. quan a les costes de l’actual Turquia (antic territori grec) es produí allò que els estudiosos han batejat com a miracle grec. L’expressió fa referència a l’explosió sobtada del coneixement pel qual el mite fou substituït pel lógos o raó com a instrument d’explicació de la realitat. Aquest trànsit, però, no hauria estat possible sense la influència d’altres cultures de l’antiguitat com la sumèria o l’egípcia.
Els grecs, amb tot, en van ser els primers en provocar. La seva nova visió del món no va trigar a manifestar-se en altres àmbits diferents de la filosofia com la literatura, l’art i, en especial, la política, on van aconseguir trobar una alternativa a la monarquia i a l’oligarquia (‘govern d’uns pocs’). Són  les primeres formes d’organització que la humanitat.


La república: Va des de l’any 509 al 27 A.C..
Segons la tradició en el 509-27 a.C... Es van produir una serie de fets inicials van ser: L`expulsió de l’últim monarca, Roma va ser persa de l’exèrcit porsenna, també va firmar un tractat amb roma i Cartago. Molts dels aconteixements es pensa que no van ser seguits.
Un dels aconteixements més conegut de aquesta època es la consagració del temple de Júpiter. En la qual es va fer tan famosa que la moneda de la republicà tenia el seu estampat. Ja que el temple tenia una gran importància religiosa.
Finals de la república: L’any 27 A.C. s’acaba la república. El poble (populus) es reunia en assemblees legislatives per aprovar les lleis i elegir als magistrats executius. Aquests, una vegada votats, se'ls admetia de forma automàtica en el Senat de per vida a no ser que cometessin traïcions o ofenses greus i fossin expulsats.
Els magistrats tenien l’obligació de fer complir i de complir les lleis i els decrets encara que presidissin les reunions per aprovar-les i de les assemblees legislatives.
Una crisi constitucional començà el l’any 133 A.C. com a resultat de les lluites entre l’aristocràcia i la gent en comú.
Aquesta crisi va portar-los al col·lapse de la República romana i subversió en una forma autocràtica del govern que més tard es va denominar l’imperi romà al 27 A.C..
Finals de la democràcia: A partir de la crisi del 133 A.C. al 27 A.C. la República romana va decreixent fins que els governants decideixen que mani un de sol. És el que podríem anomenar un dictador.
Instauració de l’imperi: El 27 A.C. s’instaura l’Imperi romà. L’estructura de l’exèrcit, (que en aquest cas passa a ser de l’emperador de Roma, i és l’imperi més gran  estratègicament, que s’ha reconegut en tot el planeta, protegeix el poble i alhora a l’emperador), és la següent: un decurió per cada 10 soldats, un centurió per cada 10 decúries, i així successivament… El que té més poder de l’exèrcit, és l’emperador, encarregat d’ordenar que ataquin, avancin o el contrari.
També sabem amb certesa que d’es d’August fins a Claudi varen morir tots enverinats o amb arma blanca.
Ho sabem perquè Claudi, ho va relatar en uns mecanoscrits que són còpies dels reals i que encara es conserven i d’ell s’ha fet la sèrie “obra de teatre” “Yo Claudio”.



Monarquia
República
Imperi
Anys
Fundació de Roma


800
Fundació de Roma


700



600



500



400

Conquesta de la península Itàlica

300

Final de la primera i segona Guerra Púnica

200

Final de la República

100



1

Mort August
Màxima extensió de l’Imperi
100


Dioclecià organitza l’Imperi en quatre parts
200


Constantí trasllada la capital a Constantinoble
300


Teodosi divideix l’Imperi entre el d’Orient i el d’Occident
400


Fi de l’Imperi d’Occident
500




L’EXÈRCIT ROMÀ:

  • Juli Cèsar va ser el primer emperador i juntament amb el seu successor  van conquerir els territoris coneguts actualment com Gran Bretanya, França, Espanya i el Nord d’Àfrica.
  • L’estratègia i l’armament van ser les coses més importants per la conquesta dels territoris més importants en aquella època.
  • La formació més important és la “Tortuga”.

AMORS I DESAMORS DELS DÉUS ROMANS:

  • Júpiter + Juno -> Mart, Vulcano i Lucia.
  • Júpiter + Dionea -> Venus.
  • Júpiter + Venus -> Cupido.
  • Saturn + Ops -> Plutó.
  • Arquises + Afrodita -> Enees.
  • Leo + Feves -> Letona.
  • Júpiter + Letona -> Minerva.
  • Júpiter + Ceres -> Neptú, Mart, Vulcano i Lucia.



L’ODISSEA:

  • És un llibre escrit per Ulises.
  • Ulises guanya la guerra de Troia i li diu a Poseidó. Aquest l’envia cap a una illa on hi ha ciclops i un d’ells és fill de Poseidó.
  • Tornant cap a casa, passa per les següents illes: la de les Sirenes, la del Déu dels lladres…
  • Van tornar cap a casa i com estava castigat per Poseidó no torna. Penèlope es casa amb Ulises i Telena és la seva filla, després de disparar i encertar a la diana amb el seu arc.
  • Les sirenes són les bruixes del mar.

DEUS I DEESSES ROMANS:

  • Júpiter, és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu dels llamps. (Àguila)
  • Neptú, déu dels mars i dels terratrèmols, tsunamis, tempestes i cavalls. (Trident, dofí i tritó).
  • Plutó, déu dels morts i senyor de l’inframón [Ploutos (ric)].
  • Estàn desenvolupats de manera jeràrquica.

AMORS I DESAMORS DE LA MITOLOGIA GREGA:
  • Humero.
  • Potós.
  • Hedilosos.
  • Peitó.
  • Anterós.
  • Humeno.
  • Zeus.
  • Cronos + Trea-> Zeus, Ares
  • Zeus + Cenes-> Apol·lo
  • Tenien molts déus.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

XXIX AUGUST

En aquell moment, a penes tenia trenta-un anys i es considerava l'amo absolut de l'herència de César. El Senat ja no tenia ni ganes ni forces per contradir-li res i només per cautela ell no va demanar la investidura al tron. La hi haurien concedit. Però Octavi coneixia el pes de les paraules i sabia que la paraula de rei era incòmoda. Quina necessitat de revifar un caprici adormit a les consciències ensopides. Els romans ja havien deixat de creure en les institucions democràtiques i republicanes perquè en coneixien la corrupció, però continuaven donant importància a les formes. Exigien ordre, pau, seguretat, una bona administració, una moneda forta i estalvis garantits. I Octavià es disposava a donar-los-ho. Amb l’or portat d'Egipte va liquidar l'exèrcit, que comptava mig milió d'homes i costava massa; el va reduir a dos-cents mil homes en servei, dels quals es va proclamar imperator, un títol purament militar, i va llicenciar els altres repartint-los ...

ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS

ORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA ROMANA MAGISTRATS: Característiques comunes de les magistratures • Electivitat: tots els funcionaris republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria,eren elegits pel poble romà en els comicis. • Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics (fins i tot se'ls anomenava honores) i en absolut retribuïbles. • Anualitat: tots els magistrats eren elegits per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris. • Tots, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren col·legiats, ocupats per dos homes o més: Les decisions havien de ser preses per unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les. • Respecte del cursus honorum, ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici d'una magistratura i una altra. Els fasces eren feixos de vares amb una destral que simbolitzaven el poder (imperium) d'infligir càstigs corporals (les vares) ...

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer